Els europeus, aquest mes de juny, ens cruspirem els darrers peixos dels que pesquem a les nostres aigües. A partir del 6 de juliol, tot el peix que ens arribarà a la taula vindrà de més lluny, d’aigües extracomunitàries.

Això és el que es pot desprendre, si se’ns permet la simplificació, dels estudis que, des de fa set anys, ve fent l’organització New Economics Foundation (NEF). Es dedica, entre d’altres coses, a calcular els nivells de dependència, pel que fa al peix, dels diferents països de la Unió Europea.

Les diferències entre països són altes. Hi ha països que són més que autosuficients, que produeixen més del que consumeixen. És el cas de Dinamarca, de Croàcia, d’Irlanda, per posar alguns exemples.

N’hi ha d’altres, en canvi, que són totalment dependents. Que tenint en compte el seu consum de peix, no en tenen prou amb el que es pesca a Europa, sinó que aviat depenen del que es pesca en altres zones del planeta. Àustria, Bèlgica o Romania estarien en aquest grup.

L’estat espanyol l’acaba el 9 de maig

Segons l’informe publicat aquest any pel NEF, l’estat espanyol és el tercer país europeu, pel que fa al consum de peix: 42 kg per persona i any. Per davant només hi ha Portugal, amb 54 kg, i Liutània, amb 44 kg.

Amb aquest consum tan elevat, si només s’abastissin del que la seva flota captura en aigües europees, els espanyols es quedarien sense peix a principis de maig, concretament el dia 9 de maig. Al cap de l’any, això vol dir que tres de cada cinc peixos vénen de més lluny, d’aigües extracomunitàries.

Aquests són els “Fish Dependence Days” d’alguns dels estats europeus:

Alemanya 29 d’abril
Bèlgica 18 de febrer
Espanya 9 de maig
França 27 de maig
Grècia 20 de novembre
Itàlia 31 de març
Portugal 1 d’abril
Suècia 1 de novembre

 

Podeu consultar l’informe complet aquí.

Per una gestió sostenible de la pesca

Altres investigacions que ha realitzat la mateixa organització demostren que una gestió sostenible de la pesca permetria augmentar les captures, millorar els ingressos i crear més llocs de treball. Hi posen xifres: més de 2 tones addicionals de peix, 800 milions d’euros addicionals de beneficis i 60 mil nous llocs de treball.

Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT, declara que “en els últims anys els ministres de pesca europeus han establert la meitat dels límits de pesca per sobre dels nivells recomanats pels científics”. Això fa que “el 48% de les poblacions de peixos avaluades a l’Atlàntic es trobin sobreexplotades, xifra que puja fins al 93% en el cas del Mediterrani”.

“Una gestió pesquera responsable i unes poblacions de peixos en bon estat de salut proporcionarien molts més beneficis socials i econòmics, tant pel sector pesquer com per a la ciutadania”, conclou Lydia Chaparro.