A Figueres, un matí asolellat. Volem parlar amb l’artista plàstica Fina Miralles d’art conceptual, de natura i de proximitat; d’obres fetes al nostre territori tocades per l’herba, l’aire, la terra.

Però la conversa s’obre, s’estén i s’enfila cap a altres paisatges: el llegat i la pertinença, el ser, la dona i el concebre, el viatge, la malaltia, i també la pau i l’aprenentatge. L’experiència viscuda per la Fina ens parla de VIDA amb majúscules, i d’una dona arbre amb arrels profundes que ens remouen per dins.

Aquest text inclou gairebé tota la conversa que vam tenir ara ja fa uns dies. A voltes jo imaginava que, mentre la Fina parlava, anava concebent una nova obra d’art conceptual: un quadre en forma d’arbre, escrit i plantat a la terra.