Al mercat hi ha albercocs, quina olor!
La fruita madura es mostra, esperant el comprador.

L’albercoc és un fruit de color groc pàl·lid o ataronjat amb alguna ombra vermella. Es consumeix principalment com a fruita fresca, encara que també s’utilitza per a fabricar alguns derivats com compotes, melmelades, sucs i les famoses orellanes que no són més que albercocs secs. Quan es consumeix en fresc, és aconsellable rentar-lo prèviament per eliminar impureses i brutícia que pugui contenir. L’albercoc s’ha de consumir ben madur ja que amb una bona exposició a la llum solar és més saborós.

L’albercoc es desseca per a poder-lo conservar i menjar-ne tot l’any. La dessecació consta a reduir al màxim la quantitat d’aigua. Això es fa per aconseguir preservar-lo molt de temps, ja que l’absència d’aigua i l’alta concentració de sucre el conserven sense necessitat d’afegir-hi res, simplement guardant-lo en un lloc ventilat, fresc i sec. Un altre objectiu no menys important és el de concentrar el gust de la fruita. L’albercoc dessecat s’ha considerat tradicionalment un producte més ric i preuat que la fruita fresca i, en general, és un ingredient de festa o que almenys fa pujar el valor d’una preparació.

A Catalunya hi ha 480 ha d’albercoquers, principalment a les comarques de Tarragona, seguides de les de Lleida. A les Illes Balears n’hi ha 566 ha, la majoria de varietats locals destinades a fer-ne orellanes.

És un dels fruits més primerencs, maduren a primers de maig, encara que hi ha varietats tardanes que ho fan al juliol. És conreat principalment en regadiu, però també en secà, especialment a les Balears.

Un albercoc pesa de promig uns 50 grams, i la polpa d’aquest, 40 g. Un albercoc aporta 13 quilocalories, 34,9 g d’aigua, 0,3 g de proteïna, 2,8 g de sucre, no té gens de greix ni colesterol. És molt ric amb potassi, vitamina A i carotens.

Una orellana petita pesa uns 8 g i aporta les mateixes calories, proteïnes i sucres que l’albercoc fresc. Manté també el contingut de potassi, vitamina A i carotens. però ha perdut gairebé tota l’aigua (aigua 1,5 g).

L’albercoc augmenta les defenses del nostre organisme, reforça la visió, és recomanable en situacions de depressió, i inapetència. L’albercoc sec (orellana) posseeix un efecte laxant, mentre que el fresc és un bon remei per a les diarrees.

Hem d’aprofitar aquest espai de temps tan curt per trobar i menjar els millors albercocs i preparar el nostre cos per a la primavera, amb renovació d’energia i vitalitat.

Us proposo menjar albercocs a tothora. Per esmorzar amb iogurt i cereals. Per berenar acompanyats d’unes avellanes i una infusió. I per postres? Albercocs!

Quant a les orellanes, no poden faltar mai quan fem muntanya o esquí, doncs ens van donant energia a mida que es va gastant i és un aliment ideal per portar a la motxilla.

Albercocs

Foto: Anna Verdina

I ara una recepta per quedar molt bé:

Salmó amb orellanes

Ingredients per a 6 persones

6 supremes de salmó, 1 vas de llet, el suc de 3 taronges, 1 cullerada sopera de Maizena, orellanes i pinyons.

Preparació

Fer el salmó a supremes i posar-lo en una plata que pugui anar al forn.

Desfer la cullerada de Maizena amb la llet i afegir-hi el suc de taronja.

Posar a la paella les orellanes tallades a tiretes i els pinyons. Quan els pinyons comencin a torrar-se afegir-hi la preparació de la llet, el suc de taronja i la cullerada de Maizena. Quan comenci a arrencar el bull tirar-ho sobre el salmó. Tindrem el forn calent i l’hi posarem 10-15 minuts.

Es pot tenir tot preparat i posar-ho al forn al moment de seure a taula, i servir-ho acabat de fer.

És una recepta molt pràctica, bona i senzilla.

Quina olor!