Un dels propòsits que em vaig fer és intentar recomanar més restaurants que ofereixin cuina catalana. Tot el que sigui ajudar a restaurants que facin bons fricandós o escudelles és una bona acció. I l’escudella que vam menjar ahir al restaurant Lo Ponts (de Ponts, sorpresa!) es mereixia per si sola una reverència.

Un caldo gustossíssim i dens. Per acompanyar-lo, patata, cigrons, butifarra negra, col i fideus dels gruixuts. Una delícia. El diumenge baixàvem d’Andorra i la idea era parar a dinar pel camí. Ponts és una bona opció, a una horeta d’Andorra.

Hi havia l’opció de la fonda Cadí, on la meva dona, de petita, havia parat moltíssimes vegades a fer escudelles reconstituents i àpats de sortir rodolant. Però comentaris en digital (tripadvisor) i de gent de confiança (el sogre) deien que havia perdut força últimament. Del Lo Ponts en canvi en llegia bons comentaris i a la seva web el menú tradicional em feia dentetes.

Plats de la terra, quatre opcions de primer, quatre de segon i quatre de postres. 25 euros tot plegat, aigua inclosa, vi a part (entre setmana baixa a 20 euros). Aquest és un restaurant amb el segell SlowFood, amb un servei molt agradable i sobretot bona cuina. Tot el que vam provar del menú ens va encantar; les opcions de carta que veiem a altres taules tenien una pinta fenomenal, menció especial pels arrossos.

De primers, a part de l’escudella (Lo Ranxo) fantàstica, vam menjar uns canelons de molt nivell. Les altres opcions eren una amanida i una calçotada sense feina.

loponts2

Això de la foto d’aquí sobre també era una bona meravella. Cassola de conill amb carxofes, amb la seva picada i el seu suquet per rostar bé el plat. Cal aprofitar quan hi ha conill, que no és una carn tan habitual de trobar i si a sobre el fan tan al punt… El bacallà a la llauna amb mongetes també estava esplèndid. Les mongetes del ganxet es desfeien. Si haguéssim triat les altres dues opcions, segur que tampoc hauríem fallat: espatlla de xai rostida o graella de carn amb allioli de codony.

Per rematar-ho un flam amb nata (de la bona) i un gelat de torró d’Agramunt, servit amb pà d’àngel i pensat per menjar amb els dits. Ja ens ho farem venir bé per que quan haguem de tornar a passar per Ponts sigui l’hora de dinar…

loponts3


Article publicat originalment al blog Amb Compte