És freqüent pensar que moltes de les espècies que creixen de forma espontània als carrers, camins, camps o horts creixin talment per molestar: per esgarrinxar-nos quan passegem, per competir amb les hortalisses que hem plantat, o per trencar la uniformitat dels camps de cereals.

Però què passa si les observem amb uns altres ulls?

Bé podria ser que aquestes espècies que hem (mal) anomenat males herbes tinguin el seu vessant positiu que la inèrcia del pensament col·lectiu ens ha impedit copsar?

El que és innegable és que els termes absoluts en general no acostumen a ser bons descriptors de la realitat, i en conseqüència una determinada espècie vegetal no serà per si mateixa ni bona ni dolenta, i en tot cas aquesta percepció dependrà del context en el qual creixi i del marc conceptual de referència de la persona que efectuï tal valoració. Per tant, la mateixa espècie que creix a l’hort enmig de les patateres tot fent-los competència (i per tant des d’aquest punt de vista pot ser considerada una mala herba) pot alhora estar atraient pol·linitzadors i fauna auxiliar que ajudin a mantenir l’equilibri ecològic de l’hort, ens pot captivar per la seva bellesa, pot ser comestible, s’hi pot jugar, o pot ser medicina. La llista de possibilitats podria ser molt més llarga, i cada espècie tindrà les seves, però la qüestió és que en tots aquests casos no podem categoritzar l’espècie com una mala herba, essent en tot cas més adequat el concepte de (bona) herba.

I si obrim el focus? I si abans de —permeteu-me l’expressió— cagar-nos en aquelles plantes que només ens molesten ens parem a pensar quines poden ser les seves virtuts? Sí, segurament aquí hi ha la clau de la qüestió:

En tenir una visió més holística i poder mirar aquestes plantes més enllà dels seus “defectes”.

Efectuant un paral·lelisme amb l’espècie humana, no ensenyem de ben petits als infants que de les persones cal conèixer-ne els defectes i sobretot apreciar-ne les virtuts? Doncs, amb les plantes, seria bo que féssim el mateix.

Però va, deixem-nos de retòrica i dissertacions i passem a la pràctica. Voleu conèixer com podem incorporar algunes d’aquestes mal anomenades “males herbes” a la cuina? Sí sí, ho heu sentit bé: a la cuina, ja que són tan bones com els ingredients que consumim habitualment (i hi ha evidències científiques que ho demostren, però deixarem aquest tema per una altra ocasió) i alhora ens permetran incorporar nous colors, aromes, i textures als plats que realitzem habitualment. Tot seguit us presentem un seguit de receptes que de ben segur us resulten familiars però on hi hem incorporat espècies silvestres (algunes considerades males herbes, i altres simplement desconegudes en l’àmbit culinari) per tal que pugueu comprovar per vosaltres mateixos que en efecte aquestes espècies són comestibles i delicioses.

Precaució a l’hora de collir-les

Per últim, i abans d’entrar en matèria, cal remarcar que a l’hora d’emprar espècies silvestres comestibles cal tenir la precaució de recollir-les d’indrets lliures d’herbicides, d’excrements, i d’agents contaminants del sòl; i alhora estar segurs d’identificar correctament l’espècie que estem recollint per tal d’evitar confusions amb altres espècies tòxiques.

Dinar silvestre

Amanida de llenties amb salsa de ravenissa i més de 10 flors i plantes silvestres diferents

INGREDIENTS:

  • Ingredients no silvestres: llenties, ceba, pastanaga, tomàquet
  • Ingredients silvestres: flors de rosella (Papaver roheas), flors de malva (Malva sylvestris), flors de borratja (Borago officinalis), flors de bàbol (Lepidium draba), flors de mostassa silvestre (Sinapis alba), flors d’acàcia (Robinia pseudoacacia), brots i fulles de fonoll (Foeniculum vulgare) orenga tendra (Origanum vulgare), sajolida tendra (Satureja montana), fulles de crèspol (Diplotaxis tenuifolia), i altres espècies silvestres segons temporada.
  • Per la vinagreta: oli d’oliva, vinagre, sal, flors de ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), flors d’all silvestre (Allium roseum), flor de bàbol (Lepidium draba).

PROCEDIMENT:

  • Es netegen i tallen petitets tots els ingredients, tant els silvestres i no silvestres, i es barregen amb les llenties. Les proporcions de cada ingredient poden variar segons els gustos. Reservem algunes flors pel final, per decorar el plat.
  • Per la vinagreta simplement posem tots els ingredients junts en un recipient i emulsionem amb el túrmix. Les proporcions de vinagre i oli podeu ajustar-les al vostre gust. Com més ravenissa, all silvestre i bàbol hi poseu més intens i picant serà la vinagreta.

Espècies silvestres per afegir a l’amanida.

Preparant blets i ortigues per elaborar les creps.

Creps silvestres de blets i ortigues amb rocafort, pebre i romaní

INGREDIENTS:

  • Per la massa de les creps: 250 g de farina, mig litre de llet, tres ous i un pessic de sal. Per coure emprarem mantega.
  • Pel farciment: blets (Chenopodium album), és una espècie de la família dels espinacs molt típica dels horts durant l’estiu + ortigues (Urtica dioica), les ortigues són comestibles i molt riques en minerals, en coure-les la substància urticant desapareix, ja que és termolàbil + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Alls + Oli + Sal + Rocafort + Pebre.

PROCEDIMENT:

  • Primer cal fer la massa de creps i deixar-la reposar, tal com quan fem creps convencionals.
  • Per preparar el farciment se saltegen les fulles dels blets i d’ortigues, a la paella amb força oli i inicialment a foc lent. A continuació hi afegim un mica d’all i pebre, i en acabar s’hi afegeixen fulles tendres de romaní i el rocafort, fins que es desfaci. Finalment hi incorporem les nous tallades a trossets.
  • Fem la crep, hi afegim el farciment, i ja està llesta per menjar. El gust és excel·lent i ningú diria que està menjant ortigues i blets. Els ingredients poden ser molt variables, i en funció de les disponibilitats de cada moment de l’any i els gusts de cadascú es poden fer múltiples combinacions.

Brotxetes cruixents de formatge i plantes silvestres

Aquesta és una recepta molt senzilla i divertida, que aconseguirà que fins i tot els més llepafils trobin excel·lents les plantes silvestres emprades, o qualsevol altra verdura. Podem utilitzar diferents fulles de plantes silvestres comestibles que ens agradin i que tinguem a l’abast (verdolaga, blets, lletsons, roselles, xicoies, cosconilles, ortigues, plantatge).

En una safata de forn amb paper antiadherent hi posarem diferents pinxos de fusta, sobre els quals crearem una capa de formatge ratllat, una capa de fulles silvestres, i altre cop una altra cap de formatge ratllat. Ho posarem al forn i en pocs minuts obtindrem unes brotxetes silvestres delicioses i visualment molt atractives. Podem donar-nos les formes que vulguem, en forma de piruleta, fer bastonets tot prescindint del pinxo de fusta, o qualsevol modificació que ens passi pel cap. En aquesta recepta tot s’hi val!

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Xocolata aromatitzada

Per últim, us presentem la clàssica xocolata desfeta, però amb un toc especial i tan personal com desitgeu. Empreu aquella espècie que desprèn una aroma que sempre us hagi captivat i incorporeu-la a la xocolata desfeta. El resultat un encisarà. Aquestes són alguns suggeriments d’entre les moltes espècies silvestres que es poden utilitzar:

  • Fonoll (Foeniculum vulgare): confereix un toc anisat molt característic. Tradicionalment se n’havien emprat les llavors com a llaminadura, les fulles tendres eren consumides en amanida o com a verdura, i s’afegia als guisats i als llegums com a aromatitzant i per les seves propietats carminatives.
  • Romaní (Rosmarinus officinalis): planta aromàtica per excel·lència, s’utilitzava com a tònic i estimulant, a part de tenir un ampli ús a la cuina com a condiment. L’alcohol de romaní, pí i espígol s’emprava mitjançant fregues contra el cansament i dolor muscular. Planta mel·lífera per excel·lència.
  • Sajolida (Satureja montana): àmpliament utilitzada com a condiment de les olives en conserva, la sajolida també és un excel·lent complement per a múltiples plats, als quals confereix un gust característic i un punt picant. Té, a més a més, grans propietats antisèptiques i expectorants.
  • Farigola o Timó (Thymus vulgaris): és, juntament amb el saüc, l’espècie tradicionalment més emprada en l’àmbit de Catalunya. Amb unes grans propietats antisèptiques ha estat emprada com a desinfectant intern i també contra les afeccions del sistema respiratori. Com a condiment culinari és excel·lent.
  • Pi blanc (Pinus halepensis): havia estat molt utilitzat fins als anys 60 per fer-ne feixos amb les branques seques. L’escorça es duia a les adoberies, i el tronc s’emprava per fer-ne bigues. A partir de les pinyes verdes del pi s’elabora un xarop deliciós i amb grans propietats expectorants i antisèptiques.

PROCEDIMENT

Ja veureu com elaborar aquesta xocolata desfeta aromatitzada és d’allò més senzill. Simplement heu d’afegir les plantes escollides a la llet que utilitzareu per fer la xocolata. Escalfeu la llet i porteu-la fins a ebullició, i quan estigui bullint afegiu-hi una bona branca de cada planta (si n’hi poseu molt poca, el gust pràcticament no es percebrà, cal ser generosos en aquest cas). Tapeu el recipient i deixeu bullir un parell de minuts. Apagueu el foc, i espereu cinc minuts més que s’acabi d’infusionar (com més temps deixeu reposar, més aroma de les plantes adquirirà la llet). Coleu la llet per tal d’eliminar-ne les fulles i branques de les plantes emprades i continueu amb el procés normal d’elaboració de la xocolata desfeta: només us caldrà afegir el cacau a la llet aromatitzada i, a foc lent, anar remenant fins que espesseixi. Bon profit!

Iperquè és important incorporar aquestes espècies silvestres, amb normalitat, en el nostre dia a dia?

Només el fet de diversificar la dieta amb productes saludables i de proximitat ja seria un motiu de pes. Però a més a més, amb el consum d’aquestes espècies que en molts casos actualment són considerades només “males herbes” ampliarem el focus i serem capaços de mirar-nos-les amb uns altres ulls, i així també prendrem consciència de la seva importància ambiental. I de retruc també estarem afavorint el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible, social i també econòmic, que dignifiqui la feina dels agricultors i que posi a l’abast dels consumidors productes de qualitat amb el consum dels quals s’afavoreixi la conservació de l’entorn natural. I tot gràcies a la recuperació i reinterpretació d’uns coneixements ancestrals forjats durant segles que conformen un patrimoni col·lectiu de valor incalculable que no podem perdre.

Així doncs, mengeu-vos les “males herbes”, però amb uns altres ulls. Que vagi de gust!

(Per més informació podeu consultar la web (www.eixarcolant.cat) i els perfils oberts a les xarxes socials amb el nom d’Eixarcolant)