Durant aquest estiu, molta gent haurà tastat en alguna terrasseta unes tapes de calamars, gambes a la planxa, pop a la gallega, “pescadito frito”… entre molts altres plats típics de la nostra gastronomia. Però… ¿som conscients de l’impacte del nostre model de consum?

Panga disfressada de bruixa o pelaies. Perca del Nil oferta com a nero. Xipirons, que sona més saborós que immadurs de calamar. Lluç europeu que molt possiblement no és ni europeu ni capturat a Europa. Llagostins o gambes “fresques” provinents de l’aqüicultura intensiva en zones costaneres desforestades. Gambes que han fet la volta al món abans d’arribar al nostre plat. Pop a la gallega provinent de la gran flota europea a l’Àfrica. Peix d’aqüicultura rebatejat com a “salvatge” a preu d’or.

Aquesta és només una part de l’oferta actual de molts xiringuitos i restaurants, on és més que probable que els productes de mar que consumim vinguin de llocs molt llunyans.

De fet, més del 70% del peix que es consumeix a l’estat espanyol és d’origen extracomunitari. Per tant, no és d’estranyar que la majoria de productes que trobem a les peixateries i altres comerços també vinguin o bé de les grans flotes industrials o bé de l’aqüicultura intensiva a zones remotes. Tant és així, que cada producte recorre una mitjana de 5.000 quilòmetres abans d’arribar als nostres plats, deixant rere seu una important petjada de carboni.

Per una altra banda, el model europeu, que fins ara ha afavorit la pesca industrial, permet que els grans vaixells treballin en països empobrits, a canvi d’una compensació econòmica. Que poques vegades reverteix en beneficis reals per a la població local.

Així les coses, si a la injustícia social i ambiental que pateixen nombroses comunitats costaneres de tercers països, li afegim l’elevada petjada de carboni associada als productes de la pesca, semblaria que la primera recomanació a l’hora de triar els fruits del mar, de forma responsable, seria sempre triar productes com més propers millor.

Però… ¿és possible consumir peix local sostenible?

Segons les dades més recents de la Comissió Europea, el 41% de les poblacions de peixos en l’Atlàntic i el 93% del Mediterrani estan sobreexplotades. Per posar alguns exemples: entre les espècies més sobrepescades a la Mediterrània trobem el lluç, el peix espasa, la tonyina vermella, la sardina, la maire, el besuc, la pelaia, el turbot, el moll de fang, el moll de roca, el rap negre, així com la gamba vermella, la gamba blanca i l’escamarlà.

En el cas del lluç, a més, els científics adverteixen que l’espècie es troba en estat crític, i que hi ha risc de col·lapse.

De tal manera que consumir peix capturat localment no vol dir que sigui sostenible. Especialment si ve del Mediterrani. Segurament sigui l’opció més responsable des del punt de vista econòmic i social. Per tot plegat, estar informat sobre els productes que volem comprar resulta imprescindible.

Per un etiquetatge correcte

Ara bé, a principis del 2014 va entrar en vigor el nou reglament sobre la informació mínima obligatòria que s’ha de mostrar en els comerços. La normativa, d’obligat compliment, va representar un gran pas endavant, pel que fa al dret a la informació. El problema rau en el fet que molt pocs comerços compleixen amb aquesta normativa. I sovint la informació que es dóna als taulells no només és escassa, sinó que també és enganyosa.

Per tot plegat és important que les administracions competents s’esforcin més a aplicar i fer complir la normativa existent. Entre altres obligacions, els responsables en matèria pesquera haurien de vetllar per la recuperació de les poblacions de peixos, fins a recuperar nivells saludables, i que la traçabilitat i la qualitat dels productes que consumim siguin les òptimes.

Finalment, si es vol apostar per reduir l’impacte sobre el medi marí (fent un consum menys insostenible), potser us poden ser útils aquestes cinc preguntes bàsiques a l’hora d’anar a comprar:

Quant?

Hem de reduir el nostre consum. La nostra demanda de productes del mar és molt superior als nivells sostenibles. De fet, gran part del peix i marisc ve de llocs llunyans, capturats per grans flotes industrials, o provinents de l’aqüicultura intensiva. Els dos models poden comportar greus impactes socials i ambientals.

On?

És preferible comprar a peixateries, mercats i botigues tradicionals, més que no pas a les grans cadenes de distribució. I comprar únicament aquells productes que estiguin etiquetats correctament, amb la informació mínima obligatòria.

Com?

Millor aquelles espècies que han estat capturades per la pesca artesanal o cèrcol litoral. Modalitats que generen més ocupació i que són la base de la socioeconomia de nombroses comunitats pesqueres.

Què?

Diversifiquem el nostre consum. Triem productes frescos de proximitat i evitem el consum d’immadurs. Tenim el dret a conèixer i exigir que es respectin les talles mínimes, tant en peixateries i mercats com en bars i restaurants.

Quan?

Triem productes de temporada. Un producte es pot vendre com a fresc encara que hagi estat descongelat. Un altre motiu per fixar-se en l’etiqueta! Si hi ha dubtes sobre la frescor, preguntem.