Gent, que la taula està parada!

Us presentem el número zero, que culmina tot un procés previ de preparació i que, com tot bon número zero, pretén ser una bona mostra del que podem oferir, però permetent-nos encara un gran espai per a introduir canvis i fer la proposta més engrescadora.

Aquest número zero no parteix del no res, perquè ja fa un any que veníem experimentant en un blog de proves, i algun dels articles de l’edició que ara us presentem han sorgit tibant del fil d’aquestes històries “antigues”, com és el cas de l’entrevista a l’Ada Parellada.

Dues formatgeries, Muntanyola i Serrat Gros, aparentement sense gaire res en comú, tenen també un fil que les uneix: totes dues estrenen obrador, aquest any, i totes dues són hereves d’antigues formatgeries amb un bon historial de premis.

Un fil prim uneix també la Mercè, que és al capdavant de Serrat Gros, amb l’Alba, que és al capdavant de mengemBages, una experiència de distribució que ha esdevingut tot un referent a la Catalunya Central. De mengemBages a Socium, el fil conductor és més clar.

L’Oriol Rey va trobar en el fuet la inspiració per engegar Socium, i un altre Oriol, de Cal Rovira, a Sagàs, ha trobat en la botifarra i tot el que fan dels seus porcs el fet diferencial del seu restaurant, Els Casals.

A Cal Rovira i El Casals els agrada parlar de la seva obsessió, Tancant Cercles. I tancar cercles, entre d’altres coses, és una característica de la viticultura biodinàmica que des de fa 10 anys practiquen a Caves Recaredo.

Tots aquests ingredients i algun més són els que, amb els nervis dels actors el dia de l’estrena, i amb la il·lusió dels nens amb una joguina nova, configuren la nostra proposta, el nostre primer menú amb una mica de cara i ulls, amb l’esperança que, a aquestes alçades de l’estiu, sigui un autèntic àpat de festa major.