Aquesta serà una altra castanyada en màniga curta. Canvi climàtic.

Però la tardor avança, al calendari, i els dies s’escurcen, i es fa fosc més d’hora.

A les botigues ja treuen el nas alguns productes que ens evoquen el Nadal.

Els gelats donen pas als torrons.

El clima fa jocs estranys, i aquest ha estat un any amb poques pluges. Que vol dir pocs bolets. Desil·lusió pels que els esperen amb candeletes.

Tardor també signifiquen les castanyes i els moniatos. Magranes i caquis, que cada cop maduren més aviat.

El pagès que ens porta la cistella ecològica a casa ja ens avisa. Aviat s’acabaran els carbassons, els pebrots i els tomàquets de penjar.

Però aquesta no serà de cap manera una tardor com les altres. Els dies que vivim com a país, com a nació. Dies d’il·lusió, dies de somriures, dies de solidaritat i d’esperança. Grans dies en què ens descobrim com a societat, com a comunitat que som. Vivim plegats esdeveniments històrics i en el camí ens trobem molts, que sabem el que volem i no tenim por de voler-ho abastar.

Dies també de dolor, de por, d’injustícies, de ràbia i de cansament.

Dies, finalment de desconcert, de desorientació. No sabem del cert què ens espera aquest hivern.

El que sabem, però, és que el que hem viscut, el que estem vivint, ens fa créixer. Que el futur no pot ser sinó millor.