Els pagesos acostumen a ser homes de poques paraules, però de gestos que diuen molt. En Joan Rubió, enòleg de les caves Recaredo, recordarà sempre uns cops de cap, dels pagesos del seu equip, que significaven molt: “Sí, ho hem fet bé, l’agricultura biodinàmica funciona”.

A cal Recaredo ja estaven fent viticultura ecològica, però el 2006 van decidir de fer un pas més, i seguir les directrius que marca el sistema d’agricultura biodinàmica. Dos anys més tard, el 2008, amb una climatologia complicada pel cultiu de la vinya, tindrien ocasió de posar-ho a prova.

“Va ser un any de molta pressió, que no parava de ploure. Vam cultivar molt bé, amb molt poc coure, amb els extractes de plantes. Va ser un any molt maco, aquest. Ho vam explicar molt, però la gent, quan veia els partes de treball, segons el que tenien après, allò que volíem fer no havia d’anar. Ells creien que no funcionaria, que costaria molt. I quan vam acabar, ho recordaré sempre, ens vam asseure tots, ho vam posar tot sobre la taula, i veies cops de cap. «Ha anat bé». Senyors grans, que portaven moltes hores de vol. Això costa molt de canviar”.

En Joan Rubió, d’una família de petits viticultors del Penedès, va conèixer a la facultat en Ton Mata, el nét del fundador de les caves Recaredo, i aviat hi va entrar a treballar, com a responsable del camp i de l’enologia de la bodega. Junts van apostar per canviar primer cap a ecològic i poc després a biodinàmic.

“Teníem la sensació que ens faltava alguna cosa més. I aquesta visió del terra, una visió molt holística, la influència de tot, això ens va agradar moltíssim. Ens ho vam comprometre, «va, ho farem ben fet». Surt la part pragmàtica de pagesos, també. Si va, bé, si no va, fora”.

D’aquesta manera Recaredo, com a mínim a la zona del Penedès, van ser uns dels pioners a l’hora d’apostar pel sistema biodinàmic i buscar la certificació Demeter. Avui en dia ja en són uns quants més, que van en aquest camí.

Funciona, i s’ha acabat. Ho veus, ho veus en els cultius, ho veus en els vins…

“Al seu dia vam ser una mica criticats, per que no s’entén. Hi ha qui ho veu com una religió, això ens ho han dit moltes vegades. Però no es tracta d’això: funciona, i s’ha acabat. Ho veus, ho veus en els cultius, ho veus en els vins, i veus que de la manera que estàs cultivant ara no necessites res, el cultiu el veus més resistent, més sa, més fàcil. Quan comences i t’ho expliquen, sona molt complicat, però ara no sabríem fer-ho d’una altra manera”.

El canvi és lent, i demana molta pedagogia.

“S’ha d’explicar molt bé, el que fas. Hi ha un preparat que s’ha de fer a les quatre del matí. Si fas venir a treballar a algú a les quatre del matí, i no expliques perquè, vindrà molt girat, i és pitjor, millor no fer-ho. Això també és molt important: la influència de les persones, en tot el que fem. En l’agricultura, també. És important explicar a la gent perquè fem cada cosa, formar. És un canvi que ens afecta a tots.”