Es viu totalment d’esquena al bosc. Per a la nostra societat és un decorat. I em demanen què es pot fer per a prevenir els incendis. Sempre se’n culpen els polítics, assenyalem el govern i sembla que no se’n pugui culpar la societat. És evident que els qui governen han de desplegar polítiques per a garantir que tot el territori sigui viu i s’hi pugui viure. Però nosaltres, com a societat, com a individus, amb les nostres decisions tenim la capacitat d’influir en el paisatge. Entre tots anem fabricant un país que viu d’esquena al bosc.

El qui així s’expressa és Marc Castellnou. Un bomber especial. És el cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), un equip especialitzat en incendis forestals. L’entrevista Vilaweb després del primer gran incendi d’aquest estiu del 2019.

Sempre interessant el seu punt de vista, a Proper obrim les orelles quan parla del que podem fer com a consumidors. Com a ciutadans que prenem decisions cada dia, quan anem a comprar. El que deia a Vilaweb hi havia dit també dies abans al FAQS de TV3, quan li preguntava a la Cris Puig: “Quan fa que no menja carn de cabrit?”

Si no mengem cabrit no hi ha pastors a les muntanyes. Si no tenim oli d’oliva d’aquí, vol dir que no hi haurà oliveres a la Torre de l’Espanyol. Si els mobles de casa no són de la fusta del país, doncs difícilment podrem tenir les pastures de faig del Pirineu. És tota una dinàmica. Hem abandonat el nostre paisatge i com a país cal recuperar l’interès, la inversió, la defensa i la protecció del nostre paisatge.

Creure en el sector primari

També a Vilaweb parlava, a rebuf d’aquest incendi, un altre expert com és Martí Boada, que posava el dit a la llaga: Hem perdut la pagesia, hem perdut el sectori primari.

A la televisió, quan encara volen fer conya, vesteixen algú amb boina, com si fos un dropo, un pagès, el beneit del poble. Hi ha un gran menyspreu del sector primari, un sector tan important i tan estratègic. Parlem de sobirania de país i de sobirania alimentària, i volem ser autosuficients, però hem abandonat el sector primari. No arriba a l’1% dels nostres treballadors. I tenim una població envellida. I ens falta autoestima. A Califòrnia l’estatus d’un pagès és tan important com el d’un enginyer de Silicon Valley. Aquí, no. Falta un pacte de país, entendre’l com un tot, harmonitzar tots els sectors i deixar de banda el separatisme entre el món urbà i el món rural. Així no anem bé. Hem de deixar de creure que el bosc és l’Empordà o és el Montseny, i que és lluny. El bosc, encara que sigui metafòricament, és part del metabolisme global del país. I el bosc pot ser el model energètic, el model de país, el model territorial, el model de consum…

Des de Proper el que proposem és escoltar aquests experts. Que els escoltin qui els hagi d’escoltar des dels diferents governs que hi tenen competència. I escoltem-los també com a ciutadans. Recordem el poder que tenim quan anem a comprar cada dia. I ens reiterem defensors d’un simple axioma: afavorint l’economia local, comprant producte de proximitat, ajudem a mantenir el nostre paisatge.

I tu, quan fa que no menges xai?