La Fira per la Terra, una fira màgica

Fira per la Terra, una fira diferent

Des d’un bon principi ja es va plantejar com a una fira diferent, sense voluntat de fer la competència a cap de les fires i mercats existents. Vol ser, és, una trobada d’entitats de tota mena que volen cridar l’atenció sobre les agressions de la societat moderna als sistemes naturals i socials. Proposa formes de comportament respectuoses, cooperatives i solidàries.

Un dels objectius que es proposa la Fira és potenciar la producció local. Afavorir l’intercanvi directe de productes i serveis que respectin les persones i el medi ambient.

L’organització córre a càrrec de l’Associació Dia de la Terra, una entitat creada expressament per a aquesta feina. Els primers anys la Fira es feia dins el Parc de la Ciutadella, però aviat es va quedar petit. Ara ja ocupa també el Passeig Lluís Companys.

Per un planeta millor

Sota el lema, de sempre, “Aprenem a viure bé sense fer malbé”, és un esdeveniment plenament consolidat i s’hi poden trobar iniciatives ciutadanes ben variades. Artesania, pagesia. Mercat de pagès, SlowFood. Ecomercats, Món Empordà. Cúpules geodèsiques. Energies renovables. Comerç Just. Teràpies naturals. Tallers, conferències, activitats.

Autogestió, empoderament. Fer-se les coses un mateix. Cuines solars, cuines de llenya. Cooperatives, ecoxarxes, monedes socials. Consciència plena. Ecologisme. Canviar el món. Pau. Desarmament. Per un planeta saludable, just i pacífic.

També música. Balls, festa. Cercaviles, teatre. I espiritualitat.

Entrevista amb Pep Puig

En parlem, de la Fira per la Terra, amb un dels seus impulsors i organitzadors. Pep Puig i Boix, un enginyer industrial especialitzat en temes energètics, conegut per la seva llarga lluita contra les centrals nuclears.

Aquesta que ve ja serà la 22a edició…

Una cosa que va començar només per començar, i s’ha anat fent gros, s’ha anat fent gros…

Va coincidir amb l’etapa que estaves com a regidor a l’ajuntament?

No, quan jo estava com a regidor, el 96, vam llençar la idea. Des de l’ajuntament ho vaig recolzar. Quan vaig sortir de l’ajuntament, se n’havien fet dues edicions, vam tirar-ho pel dret perquè el nou ajuntament no hi tenia cap interès, no hi havia cap regidor que en volgués agafar la batuta.

Aleshores ho vam recuperar des de l’Associació. Els primers anys, amb la col·laboració de les institucions, que era quan encara donaven subvencions. Però ja fa set o vuit anys que fem la Fira per la Terra sense subvencions. Amb el que aporten els participants es cobreixen les despeses. L’entrada és lliure, els que financen són els que vénen a vendre, o els que vénen a exposar. Gairebé quatre-centes entitats cada any, ja. Dos-cents quaranta artesans, i més de cent ONG de tota mena.

Una fira curiosa, amb una barreja peculiar…

Sí és la societat que tenim. Des de temes de solidaritat, des de temes de defensa dels animals, des de temes ecologistes purs i durs, de temes de teràpies naturals i cura de la salut, de temes de la mainada. És la societat on vivim.

Els últims anys el que hem potenciat molt és el tema de producte de proximitat, de pagès.

Teniu la col·laboració de la gent d’Slow Food…

Sí, els d’Slow Food col·laboren, com col·labora també la gent del mercat Món Empordà. La prova de que la idea funciona és que els d’Slow Food, des que van començar a participar amb nosaltres, han llençat la iniciativa de fer els Mercats de la Terra molts caps de setmana, a Barcelona.

Es tracta justament d’això. Que no es fes només un dia l’any, sinó que hi hagués molta gent que anés prenent la iniciativa.

L’any passat vam parlar dels problemes que teníeu amb l’ajuntament.

Sí, els últims tres anys hem tingut problemes amb l’ajuntament. Bàsicament, amb Ciutat Vella. Aquest any ho tenim resolt. Hem pogut signar un conveni, gràcies al Comissionat d’Economia Solidària, Jordi Via, que s’ho ha pres amb interès.

Ecològic i de proximitat

Tornem al tema que parlàvem, que us interessa potenciar els productes de proximitat. Ecològic o de proximitat? Personalment, cap on decantes?

Prefereixo que sigui de proximitat i respectuós amb el medi, que no que sigui ecològic però que vingui de la Xina. Pot ser ecològic, amb el seu certificat, i està molt bé, no hi ha cap problema. Però no pot ser que les mercaderies s’hagin de transportar a aquestes distàncies. Punt.

A la Fira per la Terra no us centreu en l’ecològic?

No exclusivament. Procurem donar-hi prioritat. Però ecològic d’aquí, no ecològic de la Xina. No fem com d’altres fires, en què hi ha distribuidors de productes ecològics de mig món. La nostra idea és potenciar el d’aquí. Si és ecològic, millor, però encara que no sigui ecològic també ens agrada.
Per exemple, hi ha un productor de vi de Sant Antoni de Calonge, que és un productor de vi, de pagès, de tota la vida. No té el certificat d’ecològic, però fa el vi com s’havia fet tota la vida. Doncs ja ens està bé.

Per tal que un productor pugui venir a la Fira per la Terra, li féu signar la Carta de la Terra…

El primer any sí, cal que firmi la carta, però els següents anys el que cal és fer un informe, de com has fet honor als principis de la Carta de la Terra.

Us hi heu trobat mai, d’haver d’expulsar algú?

El món dels artesans és molt variat. Hi ha artesans que tenen com a prioritat vendre, vendre i només vendre. La nostra fira no té aquest esperit. Per exemple, vam començar a notar que alguns productors de formatges portaven emmental i formatges d’arreu del món. El que volem són productor d’aquí. Els vam avisar una vegada, dues vegades, tres vegades… Fins que aquest any n’hem expulsat a dos, perquè reiteradament han incomplert els compromisos, les normes de la Carta, les normes que tenim pròpies a la Fira.

Una de les normes és que han de ser productors directes, no poden ser intermediaris…

Això en general, però pels ecològics fem una excepció. Poden ser productors, de producció directa, poden ser elaboradors, d’elaboració pròpia, però també poden ser productes ecològics, de terceres empreses d’aquí del país, que ens interessa promocionar.
En el que som molt estrictes és en evitar la revenda de qualsevol tipus de producte, no volem ser una fira de revendes com n’hi ha tantes.

Energia de proximitat

Per acabar, parlem d’un tema ben diferent. Però ja que som: un altre dels projectes en què estàs implicat, i que tindria a veure amb Proper, és Som Energia… Perquè és energia feta aquí, oi?

Bàsicament, sí.

Som Energia neix com a cooperativa d’usuaris d’electricitat verda. El mecanisme que hi ha, per poder-ho justificar, en aquest país, és: tu compres l’energia al mercat elèctric, on està barrejat tot. L’única manera de certificar que aquesta quantitat de kilowats hora que tu compres té origen renovable és anar a la comissió nacional del mercat i la competència i comprar garanties d’origen. Tots els productors d’energies renovables emeten garanties d’origen. Que estan a disposició de qui els compri.

Som Energia compra els certificats a productors d’aquí, bàsicament. El parc eòlic del Perelló, i altra gent d’aquí.

La idea de Som Energia és que un futur proper tota l’electricitat que es comercialitzi procedeixi de generació pròpia. Però això, havent canviat tot el panorama que hi ha hagut a Espanya en els últims anys, ho ha dificultat molt.

Pel que fa a les primes…

Sí, les primes que van treure. Això fa molt difícil que una inversió a llarg termini la recuperis raonablement. La recuperes, sí, però massa a llarg termini. Hi estem treballant.

Esperant que algun dia canvïi…

No, mentrestant hem anat fent coses. Per exemple, la planta solar de dos megawatts que hi ha a Sevilla s’ha fet ja amb aquestes condicions.

Amb la idea que deies que Som Energia es produeixi tota l’energia.

Sí, però per mitjà de terceres empreses. No pots ser, a la vegada, productor i comercialitzador. La llei ho prohibeix. Has de crear empreses que es dediquin a generar, que poden ser propietat al cent per cent de Som Energia. O al cinquanta, o al vint-i-cin per cent, o al que sigui.

Un cas d’èxit

Podem dir que el projecte Som Energia és un cas d’èxit?

Sí, en les circumstàncies actuals ha estat un èxit.

La gent ha anat responent.

Això simplement mostra que hi ha un sector de la població, no només a Catalunya sinó que a la resta de l’estat també, que hi ha molta gent que n’està fins al “gorro” del sistema elèctric. I que busca fer alguna cosa més.

Tu en vas ser un dels fundadors.

Sí, vaig ser una de les cent persones primeres que hi vam donar suport.

I teníeu aquesta visió, ja comptàveu que hi havia aquest interès.

Sí, el que ens ha sorprès a tots, potser, és el ritme de creixement. Ha set extraordinàriament ràpid. Tot i que som un “pulgarcito” al costat del sistema elèctric convencional. El sistema convencional té milions d’usuaris. Nosaltres trenta mil clients. No, clients més de quaranta mil, socis uns trenta i pico mil.

És diferent?

Sí, perquè cada soci té dret a cinc contractes. Per exemple, jo em puc fer soci, i sota el meu paraigües puc posar-hi la meva mare, que és gran, puc posar-hi el meu cosí, un amic… Poden tenir contracte amb Som Energia, però no són socis. Per ser soci has de posar cent euros. Això és el que explica la diferència entre socis i clients. Hi han més clients que socis.

Vol dir que hi ha molta gent que té ganes de fer més coses. Cada vegada que es llancen projectes tenen un gran èxit. Ara mateix estem treballant conjuntament amb una empresa que es diu EolPop, una empresa petiteta que va néixer abans que Som Energia, per promoure el primer aerogenerador gran diguem-ne comunitari, amb aportacions de la gent. És una projecte que es finança la meitat per Som Energia i la meitat per EolPop, amb les aportacions de la gent.

Fotografies cedides; Fira per la Terra.