Les Arnaules
Pagesos de l’horta manresana
Els pagesos de Les Arnaules són sens dubte uns dels més coneguts de la comarca. Més qye res, per la seva presència constant als diferents mercats de pagès de Manresa. A la plaça Majors els dissabtes, a la plaça de les Oques els dimecres, a la Mion els divendres. Sempre hi trobareu la seva parada, només amb els productes acabats de collir del seu hort.
A més, no es perden cap acte que es faci, en promoció del producte local del Bages. Són d’aquells que “sempre hi són”. El seu compromís amb el territori i amb la tradició és ferm. Per això són dels que mantenen vius cultius característics com la col verda manresana, l’albergínia blanca i tota mena de varietats de tomàquet.
El seu hort és a Viladordis. Però per arribar on són ara han hagut de fer un bon tros de camí. L’Enric Casasayas ve d’una família pagesa, amb terres als voltants de les Escodines. Però van patir dues expropiacions. És després que troben la finca actual. D’unes 136 hectàrees, de les quals ara en dediquen unes set als cultius d’horta.
Un pont natural
A la finca hi tenen una de les meravelles naturals de Manresa, el pont natural de les Arnaules. D’aquí que ara tothom els coneix com Les Arnaules.
Venda directa, als mercats
Van començar venent els seus productes a grans superfícies. Però més d’hora que tard van descobrir els desavantatges d’aquest sistema. Des d’aleshores, la venda directa és la marca de la casa. Amb la parada a càrrec dels diferents membres de la família, però en especial de l’Anna, la dona de l’Enric, i de l’Alba, una de les seves filles. També podem trobar els seus productes a MengemBages, i ara també al SuperCoop.
Ara també, botiga a la finca
L’estiu del 2020 han posat en marxa la botiga a la seva finca, que tenen oberta a les tardes. Hi podrem comprar el producte de temporada acabat de collir.
Però també hi trobarem l’oli que es fan ells mateixos, de les varietats vera i verdal manresana.
Estan oberts a rebre visites. Els encanta explicar la feina que fan. Transmeten què hi ha al darrere de l’orgull de collir un tomàquet esquena verd, que cultiven a partir de les llavors que ja guardava l’avi.
No ens hem de perdre l’experiència d’entar a l’hivernacle, sentir l’olor de les tomaqueres, veure el color dels tomàquets, escoltar el que ens explica l’Enric.
Per saber-ne més:
