Si passeu per Reus no deixeu de visitar el Forn Sistaré i comprar un dels seus pans de pagès que us asseguro gaudireu d’allò més.

El Forn Sistaré es va fundar a principis del segle XX i, des de llavors, cinc generacions de la família n’han estat al capdavant. Actualment regenten aquest negoci familiar els germans Tomàs i Xavier. Enguany aquest forn amb més de cent anys d’història ha estat el guanyador del concurs del Millor Pa de Pagès Català 2016.

Sabent això, i aprofitant que passàvem per Reus, no podíem deixar-nos perdre la visita que ens va proposar la Marta, del blog Pa de Nous. Ens rep en Xavier Pàmies, un dels germans que està al capdavant del forn, que ens guia per l’obrador on ens explica la manera de fer i els processos d’elaboració d’aquest pa de pagès. També ens explica que recentment han recuperat una altra peça tradicional de la fleca catalana: el llonguet.

L’any 2010 van celebrar el centenari del forn i van ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a Establiment Comercial Centenari. Però aquest reconeixement no va lliurar-los de la competència ferotge que creixia en aquells moments. El pa apareixia arreu: benzineres, franquícies, supermercats, quioscs… No podien, ni volien, entrar en guerra de preus, així que van apostar per la qualitat del producte. És a partir de 2012 quan comencen a elaborar el Pa de Pagès Català d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Els canvis van seguir amb la instal·lació d’un nou forn de sola i un canvi complet en la forma de producció. Avui en dia, la seva producció es basa en fermentació en bloc, les masses mare de cultiu i les farines de primeríssima qualitat. Amb això han aconseguit uns productes artesans de fleca i brioixeria de gran qualitat. Productes d’aquells que assaboreixes intensament a cada mossegada.

Aquesta qualitat en els seus productes queda palesa amb el premi al Millor Pa de Pagès Català. Es tracta d’un pa fet amb massa mare de cultiu, farines de primera qualitat i fermentacions d’entre 12 i 16 hores; un pa on afloren detalls, sabors i textures que no acostumem a valorar. Tot plegat és fruit de la passió, de la tradició de fer les coses bé, de l’evolució i aprenentatge sense oblidar-ne les seves arrels.

Article i foto de portada publicats originalment a a4passes.