Ecopallareta, ous i pollastres més que ecològics

Ecològic vs. convencional

Un pollastre ecològic no té gaire res a veure amb els pollastres convencionals que trobem als supermercats per sota dels tres euros el kilo. Però és que en el cas del Gerard, els seus pollastres ecològics tampoc són com els altres pollastres ecològics. Ell va triar una raça autòctona, la penedesenca, també coneguda com a pota negra.

Una raça que els entesos en la cria d’aquest bestiar no recomanen. No s’engreixen tant ràpid com les altres. Cosa que vol dir que, per arribar al mateix pes, han de menjar més. Dit d’una altra manera, que triguen més a fer-se prou grans. En el seu cas, el Gerard els puja fins als 4 mesos.

D’acord que són més difícils, més costosos de criar. Però val la pena, perquè la carn que se n’obté és molt més melosa. Pregunteu-l’hi al cuiner de Cal Amador, en Diego Alias, per exemple, que fa temps que ha descobert els pollastres del Gerard i els té a la seva carta.

Ous frescos

Per definir la feina que fa a Ecopallareta, el Gerard diu que “som artesans de la ramaderia, perquè el procés productiu és tot manual, des de la cria fins a la venda”.

Aquesta forma artesana de treballar es veu clarament amb els ous. Les gallines ponedores campen lliurament, picotegen les herbes del patí i troben racons on poder fer banys de sorra, i entren al cobert quan volen. Tal com ho té muntat, ha de recollir els ous un per un, manualment, i també els marca manualment.

Ja ho sabeu: cada ou porta un codi que n’indica la procedència i el sistema en què han estat produits. Els del Gerard comencen per zero, com tots els ecològics.

L’artesania continua també en el procés de venda. El que es busca és que el circuit sigui el màxim de curt possible. Els ous que avui cull el Gerard demà els podràs comprar. En petites botigues de la zona. Algunes ja compraven ous a la seva àvia.

Més que ecològic

Tant els ous com els pollastres d’Ecopallareta compten amb el segell oficial que els certifica com a ecològics. Però, com li agrada explicar al Gerard, van una mica més enllà.

I no és pas ell sol, que té aquestes inquietuds, que treballa d’aquesta manera. Arreu del país són una bona colla de productors artesans, que entenen que la sostenibilitat del territori “passa per nodrir i nodrir-se, serenament i amb visió de futur, de l’economia social”.

Per diferenciar-se d’altres productors, també ecològics però més industrialitzats, estan constituint una associació, que agrupa una dotzena de productors de tot el país.

A nivell local, Ecopallareta també participa del partenariat Terra de Profit. Entre una cosa i l’altra, ja es veu que tot i que la granja la porta tot sol, el Gerard té clar que col·laborar és la millor forma de treballar.