Espigolant amb els espigoladors

A primera hora del matí arribem als horts de Cal Xim-xim de Viladecans. Volem conèixer des del terreny el projecte social Espigoladors. Avui és un bon dia per fer-ho.

Acompanyem la coordinadora d’espigolaments del projecte, que arriba amb alguns voluntaris. Ens trobem amb els altres companys. Alguns formen part del projecte des de l’inici, altres s’hi acaben d’incorporar.

Espigolant tomàquets a Sant Boi

Collirem tomàquets que portarem a una botiga solidària de Sant Boi de Llobregat i al Banc d’Aliments de Mercabarna. Avui el producte que espigolarem no es transformarà. Però en altres ocasions se’n separa una part per a fer melmelades, cremes i salses, que es comercialitzen sota la marca Im-perfect.

Primer de tot, l’Óscar Agúndez Ruiz, més conegut com el Barri, obre la porta del darrere de la furgoneta i comença a repartir les caixes buides de fruita entre els voluntaris.

Collir l’excedent alimentari i portar-lo a entitats benèfiques

Treballa en el projecte Espigoladors gairebé des de l’inici. Sempre al costat de la principal impulsora i directora, la Mireia Barba i Cuscó. Era muntador d’alumini i fa tres anys es va quedar a l’atur. Volia fer alguna cosa per sentir-se útil.

“El projecte m’ha fet canviar la forma de veure les coses. Sobretot, et sents molt reconfortat quan veus amb els teus propis ulls com es rep l’excedent alimentari que collim i portem a entitats benèfiques i socials. Hi ha cares d’il·lusió, les persones se senten molt agraïdes”.

El Barri treballa en tot el procés. Condueix la furgoneta, recull la fruita i verdura dels horts, transporta l’aliment i el reparteix a les associacions i bancs d’aliments.  A banda d’ajudar a etiquetar el producte.

El malbaratament s’amaga

La Montse Argemí i Torras està pendent de tot l’equip. Va donant les primeres instruccions: “Colliu només els tomàquets vermells, els verds els deixeu a la planta”.

La Montse és la coordinadora d’espigolaments. S’encarrega de contactar amb els pagesos, voluntaris i entitats socials. També recull la fruita i verdura als camps i dóna suport al procés d’etiquetatge del producte Im-perfect.

Recuperar les minves alimentàries

Prové del món social, en concret de l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU) de Terrassa, que també fa repartiment d’aliments, tot i que no frescos. Va conèixer un projecte a Reus de reaprofitament d’aliments frescos, i a través d’internet, va contactar amb Espigoladors.

Va començar a treballar amb ells a través de la Plataforma Aprofitem els aliments, que ha redactat un Manifest i organitzat el Gran Dinar, així com diverses activitats per a recuperar les minves alimentàries.

“Sabia que es malbarataven els aliments per estètica però realment no havia vist mai fruita lletja, és una cosa que s’amaga”

La Montse ens recorda que el projecte Espigoladors va creixent de mica en mica, ja porten un any de rodatge.

Hi ha mesos que s’espigola més i d’altres menys. Ja sabem que el clima condiciona molt el camp: “Hi ha terrenys on a l’octubre s’ha arrencat la planta del tomàquet. Hi ha altres llocs on a finals d’aquest novembre encara n’hem pogut collir”.

“Amb aquest projecte he descobert que hi ha molts horts i terrenys de pagesos al Baix LLobregat i al Maresme. Són zones increïbles, d’un gran volum i que s’han de conèixer”.

Les queixes pels preus

El Mauri Bosch, pagès i productor de l’empresa Cal Xim-xim (sobrenom familiar que ve de generacions), condueix l’equip fins als horts que podran espigolar.

Ha de marxar aviat, aquest matí té molta feina a l’empresa. “És final de cultiu i tenim excedent, ara estan entrant tomàquets de més qualitat visual que vénen d’Almeria”.

El Mauri és crític amb els bancs d’aliments i ens parla de la política de l’esforç:

“Si hi ha persones desvalgudes se les ha d’ajudar, però hi ha moltes persones valgudes i aquestes poden recollir fruita i verdura”.

“Que ho facin per ells, per les seves famílies i per les persones que no tenen les condicions físiques per poder-ho fer. Qui tingui mans per treballar que treballi. No entenc que hi hagi persones que vagin a demanar aliments i que tinguin cotxe, etc… Si vénen a buscar les excedències és molt millor per a nosaltres. Estalviem temps i costos de trasllat. En conclusió, per això estic molt d’acord amb aquest tipus de projectes”.

Qualitat visual, qualitat degustativa

El Mauri ens recorda que la temporalitat del producte s’ha perdut. Que l’aliment mai serà de la mateixa qualitat dins d’una cambra frigorífica. També ens explica el recorregut de distribució dels seus tomàquets.

En el seu terreny poden collir entre 3 i 4 tones de tomàquet diari en època forta (de juny fins al setembre). El producte el porten a l’intermediari (Mercabarna), D’allà es distribueix a superfícies mitjanes i botiguers. Sempre es té en compte la qualitat visual.

La qualitat degustativa s’aconsegueix més en la venda directa. Però aquest altre canal no resulta més barat (tampoc ha de ser més car): “També venem a mercats de pagès o de detall però no és fàcil, t’hi has de dedicar. Has de tenir temps i hi ha costos de transport i d’estructura”.

El cost dels aliments

Sobre el cost dels aliments bàsics, el Mauri ens fa reflexionar:

“Com s’entén que una persona es queixi del preu d’un quilo de tomàquets, producte de primera necessitat, i que no digui res del que val qualsevol beguda en un espai d’oci?”

De tot arreu

Mentrestant, els voluntaris posen en fila les primeres capses plenes de tomàquets vermells… que fan molt bona pinta!

Abdelouahid Achbal és un dels espigoladors més compromesos. És natural de Tetuan (Marroc). Viu des de fa 8 anys a Sant Boi de Llobregat. Fa més de mig any que espigola de forma voluntària.

Ja tenia experiència al seu país d’origen collint fruita i verdura. A Catalunya ha fet de paleta i jardiner. Però es va quedar a l’atur després de la crisi de la construcció. Va contactar amb la Montse, la coordinadora d’espigolaments, a través de Càritas. És molt actiu i va per feina. Després de la jornada, com altres voluntaris, s’emporta una petita part del producte a casa.

Un projecte social

Juan Antonio Torrà i Canyelles és un altre voluntari que va començar a espigolar la primavera pasada amb la Montse. Fa uns anys que viu a Terrassa, està a punt de jubilar-se.

És una persona molt implicada en temes socials i voluntariat. Ha col·laborat amb l’ACAU, ha donat classes d’alfabetització per adults, ha fet de mediador durant 4 mesos amb reclusos (en un projecte de la Fundació Pare Manel )…

Ve del món de l’empresa, en concret de l’interiorisme i la construcció. “Va caure tot, vaig entendre el maltractament i la incomprensió social. En conseqüència, vaig començar a ser voluntari per sentir-me útil. Primer en el món de l’esport, més lucratiu. Després vaig sentir que volia treballar en un projecte més social”.

“És impossible que Espigoladors no tiri endavant”

A Barcelona havia estat beneficiari del Banc d’Aliments i creu que és bo conèixer com funciona tot el procés.

“Els bancs d’aliments cada cop es veuen més institucionals. Ha d’haver-hi un treball en paral·lel amb altres actuacions”.

Té una filla educadora social i un fill cuiner que volen engegar un projecte social. Veu que els pot ajudar, observant i treballant en aquesta via. “Jo sempre he estat emprenedor i crec que aquest projecte cada cop creixerà més. Per tat, amb la Mireia i amb aquest equip, és impossible que Espigoladors no tiri endavant, és el meu pronòstic”.

Un equip jove

Finalment, acabo el matí espigolant amb els més joves de l’equip, que avui s’estrenen. El Gerard Pijoan i Oms, de 25 anys és economista. Ha participat en algunes actuacions de la consultoria Tandem Social.

M’explica que, actualment, no hi una una figura legal que reconeixi una empresa social. S’acaba d’incorporar al departament de marketing i projectes. “Faig d’espigolador per primera vegada. Crec que és necessari conèixer tot el procés. Per tant, participaré també en l’etiquetatge,

Més aviat es tracta d’anar a sumar. Per tant, hem de tenir una visió transversal, en la nostra generació és el que ens toca…

Continua: “Jo he deixat una feina estable perquè vull que la meva vida tingui sentit. Treballava en una empresa d’ulleres de sol d’Àsia i el producte arriba a Catalunya en vaixells…  Sóc idealista, ho sé. Però si s’han de canviar les coses hem de començar per nosaltres mateixos”.

Va participar en la formació de l’Assemblea d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i a més és president d’Òmnium Eixample…

“Sóc molt ecologista! Aquest és un projecte molt diferent i amb molt sentit. Crec que hi ha un tema molt important que hem de treballar i és el de la distribució”.

Avui és el seu primer dia a Espigoladors. Demà farà un taller a les escoles amb un concurs d’idees pel malbaratament alimentari.

D’Uruguai

L’Eugènia Larriera Traverso de 27 anys és de l’Uruguai. Fa un mes i mig que és a Barcelona. Llicenciada en comunicació, ha vingut a estudiar un postgrau d’emprenedoria social i un altre d’atenció integral centrada en la persona.

Ha treballat més de quatre anys en una multinacional a l’Uruguai on diu que ha après moltíssim sobre eficiència i logística. És voluntària i avui ha espigolat per primera vegada. Li ha encantat l’experiència!

672 kg de tomàquets

Mentre parlem i m’expliquen, ens endinsem pels horts collint els tomàquets vermells i no molt madurs. Com a resultat, l’equip d’Espigoladors ha recollit avui a Cal Xim-xim 672 kg de tomàquets, repartits en 44 caixes. Després s’han distribuït a una botiga solidària de Sant Boi de LLobregat i al Banc d’Aliments de Mercabarna.