En Pep Marpons és un dels productors de maduixes que hi ha actualment al Maresme.

El conreu de la maduixa al Maresme es remunta als anys 70. Va tenir el seu màxim esplendor els primers anys de la dècada dels 80. En aquell temps, les maduixes de la Vallalta van arribar als mercats d´Europa i el 80% de la producció de l´Estat espanyol es feia a l´Alt Maresme. La peculiar orografia, turons amb pendents molt pronunciades i orientades cap al sol, van afavorir l´expansió d´aquest conreu.

Però no va durar gaire. L´entrada amb força de les maduixes de Huelva i del Marroc van comportar, cap als 90, la desaparició de moltes explotacions. Tot i això, encara queden camps dedicats a la maduixa que s´han especialitzat per tal d´oferir una excel·lent qualitat.

El Maresme, terra de maduixa

En Pep Marpons és un dels productors de maduixes que hi ha actualment al Maresme. Entre quaranta i cinquanta, n’hi deu haver. La majoria ho combinen amb el cultiu de l’horta. En Pep té fruiters com les figueres, i ara està buscant altres cultius que pugui alternar amb la maduixa, per fer rotació als camps.

Aquests dies són un no parar, pel Pep. Ahir a la Fundació Alícia, preparant la festa Alicia’t d’aquest cap de setmana i el “Benvingut a pagès” que s’organitza pel juny. La setmana passada a la presentació de les Jornades gastronòmiques de la maduixa, amb el Consell Comarcal del Maresme. Encara més, una gravació d’una productora mexicana a la recerca de productes singulars…

En mig de tanta activitat, trobem una estona per parlar per que ens expliqui quatre coses del cultiu de la reina de les fruites, aquests mesos d’abril i maig.

El mètode de cultiu que se segueix a Can Marpons és el que s’anomena producció integrada, que si bé no elimina del tot l’ús de productes químics, sí que en redueix al mínim la seva aplicació, limitant-lo a moments puntuals i amb caràcter preventiu. De tal forma que, segons ens confessa en Pep, ell menja habitualment, amb tota confiança, les maduixes collides directament de la planta.

Maduixa de qualitat: On la podem trobar?

El principal problema de la maduixa del Maresme, però, no és tant el cultiu com la distribució. Ha de ser ràpida. És a dir, ha de passar molt poc temps entre que es cull i que arriba a la taula. Perquè, com que es busca la màxima qualitat, la maduixa s’ha de collir en el seu punt òptim de maduració. I la maduixa madura és delicada, es fa malbé desseguida.

El Maresme té el seu principal competidor en les maduixes que arriben de Huelva. En aquella zona s’han centrat en tenir una gran producció, amb una varietat concreta que aguanti bé el transport i que es mantingui bonica almenys durant 24 o 36 hores. En Pep apunta que “el gust és secundari, perquè el que es busca és una mena de maduixa més dura, amb bon aspecte”.

En el cas del Pep, a més, que treballa sol, ha de combinar el cultiu amb el repartiment. Òbviament, si està collint no pot estar repartint, i viceversa. Intenta arribar al màxim de gent. Amb la venda directa en els mercats, amb cooperatives de consumidors i restaurants. Però l’orografia del Maresmes és complicada, ens explica, cosa que fa difícil arribar a tot arreu.

En Pep apunta que “la millor manera de gaudir del seu producte és venir-lo a buscar directament a casa, però ja entenc que és complicat d’arribar fins aquí”, reconeix. Ara també està buscant altres formes de servir les maduixes. Maduixes tallades, sucs frescos…

Can Marpons maduixeres

Pagès per tradició

A casa, el pare va començar a plantar maduixes just quan en Pep va nèixer, cap als anys 70. Als anys 80 ja es va viure la primera crisi, la primera patacada, quan va entrar la competència dels productors de Huelva.

En Pep va fer la mili a Mallorca, i en va tornar sabent el que no volia fer. No volia tenir un cap per sobre. I això passava per quedar-se a casa. “Si el meu pare hagués estat fuster, segurament ara jo també seria fuster”, diu.

Però la feina que fa li agrada. “Fer de pagès enganxa, no és una feina, és un estil de vida”. Treballa a gust, perquè creu que la gent valora el que fa.