L’oli d’oliva és un dels aliments més representatius de la dieta mediterrània.
En el mercat podem trobar diferents tipus d’oli d’oliva:
- Oli d’oliva verge: aquest és que s’obté únicament per processos mecànics o físics, és a dir, que no s’utilitza cap tipus de dissolvent. És el suc de l’oliva i segons les seves propietats organolèptiques el podem diferenciar en dues categories:
- Oli d’oliva verge extra: És el suc extret de les olives de primera qualitat i té una acidesa màxima del 8% (0,8 g/100 g). Aquest és l’oli de més alta qualitat.
- Oli d’oliva verge: És el suc de les olives de menys qualitat i té una acidesa màxima del 2% (2 g/100 g). Aquest oli pot tenir algun defecte en el seu sabor o el seu color.
- Oli d’oliva: És el resultat de mesclar en diferents proporcions d’oliva verge i refinat. Aquest oli ja no es pot considerar com el suc natural de les olives, ja que ha estat sotmès a processos de refinament.
- De pinyolada (orujo): És l’oli que s’obté del residu que queda després d’haver espremut les olives. Aquest oli també ha estat sotmès a processos de refinament.
Nutrients per 100 g d’Oli d’Oliva Verge Extra
Calories 898 kcal
Aigua 0,10 g
Carbohidrats 0 g
Greixos saturats 15,10 g
Greixos mono insaturats 77,2 g
Greixos poliinsaturats 6,95 g
Vitamina E 10 mg
L’oli d’oliva a la cuina
A la cuina mediterrània l’oli d’oliva s’utilitza principalment:
Com un ingredient per a condimentar les més diverses amanides. En aquest cas podem fer servir olis aromatitzats o fer-los nosaltres mateixes submergint-hi les herbes i les espècies que ens vinguin més de gust. Podem utilitzar unes branquetes de romaní, o de timó, d’espígol, o d’alfàbrega, o potser també uns granets d’all, cardamom, pebre negre o una mica de bitxo. El resultat serà sempre agradós i original i els podem utilitzar també en cru, per donar un toc especial a un peix fet a la planxa o una verdura al vapor.
Per a conservar diferents tipus d’aliments, com sardines, tonyina, hortalisses i formatges.
Per cuinar, fent-lo servir com a base d’un sofregit o per fregir un aliment. Per a fer un sofregit haurem de mesurar una cullerada per persona i si veiem que la ceba o les verdures que fem servir per a sofregir tenen tendència a cremar-se, no hi afegirem més oli, sinó un polsim d’aigua. D’aquesta manera ens assegurem un sofregit dietèticament correcte, saludable i gastronòmicament perfecte. ¿Oi que no ens agrada veure aquella capeta lluent que queda per sobre els guisats quan es refreden un xic?
En canvi si volem fregir un aliment, ho haurem de fer dins “una banyera” d’oli i ens assegurarem que aquest no fumegi. Cal dir que els aliments fregits, pel seu alt valor calòric, s’aconsella menjar-los només de tant en tant.
En pastisseria, cada vegada s’utilitza més, doncs d’aquesta manera es redueix el consum de mantegues i també als restaurants està de moda posar sobre la taula un bon pa i un oli de qualitat extraverge.
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?