Carxofes del delta de l’Ebre

L’origen del conreu de la carxofa en les comarques de l’Ebre s’associa a la posada en marxa dels conreus de regadiu. Ocorregut entre la segona meitat del segle XIX i començament del XX, a partir de la construcció dels canals de reg.

La introducció té a veure amb el fet que és una planta adaptable als sectors salins del sòl deltaic. L’impuls de les carxofes i altres productes d’horta va accelerar-se durant la segona meitat del segle XX, encara que sense arribar mai a assolir les extensions de l’arròs o els cítrics.

En els darrers anys, el renom de les carxofes del delta ha augmentat gràcies a les activitats de promoció que se n’han fet. Especialment la Carxofada d’Amposta, motiu pel qual la seva importància potser s’incrementi en el futur.

Les varietats de carxofes de l’Ebre

La carxofera més conreada al delta és la varietat anomenada blanca de Tudela. Una varietat primerenca i productiva, molt tendra i saborosa, que no presenta pèls a l’interior.

El conreu es concentra fonamentalment en els municipis de l’Aldea i Amposta. L’època de plantació sol ser entre final de juliol i començament d’agost. La collita comença a final d’octubre i, segons els anys, pot arribar fins pels volts de Sant Joan.

Comercialització i consum

La comercialització de les carxofes de l’Ebre s’adreça a altres zones productores del sud, on es comercialitzen conjuntament o s’envien, junt amb els cítrics, als mercats exteriors. També es distribueixen per mercats i botigues de les Terres de l’Ebre.

A més de la seva qualitat, la valoració de les carxofes de l’Ebre també es troba relacionada amb el fet que la carxofa és actualment una hortalissa molt present en els hàbits de consum dels catalans. La carxofa presenta multitud de formes de preparació. Bullida sola o amb altres verdures, crua, arrebossada, a la brasa, sofregida, farcida, guisada, etc.