Dissabte. És novembre, però el sol escalfa que no ho sembla. Un dia preciós per baixar a Barcelona, a visitar un cop més el Mercat de la Terra, al parc de les Tres Xemeneies.

Avui és un dia especial, per aquest mercat. Tenim les paradetes de costum, amb els productors, tenim una zona de jocs per a nens, i una zona on uns quants restaurants ofereixen tapetes. Els organitzadors, la gent d’Slow Food Barcelona, tenen un punt de nervis i d’emoció, perquè no passa cada dia que et vingui a visitar el “gran jefe”, l’italià Carlo Petrini, fundador del moviment Slow, a finals dels vuitanta.
Carlo Petrini passeja tot el matí pel mercat, i aprofita per parlar amb periodistes i altres curiosos que s’hi acosten. Quan ens presentem, com a Proper, i li expliquem que som una revista digital dedicada al producte de proximitat, obre els ulls com unes taronges d’Alcanar i diu que li interessa molt parlar amb nosaltres.
El seguim una estona. S’atura a la paradeta del Genís Noguera, que ven embotits i frankfurts ecològics. Petrini li demana si coneix d’on vénen els porcs amb què fa les llangonisses. “Sí, conec el ramader”, li contesta en Genís. Es veu que a Catalunya no n’hi ha gaires, de productors de porcs ecològics, i Genís va haver de fer la recerca per internet. En va trobar a Ripoll, i després a Avinyó. “D’on ve, el nom d’espetec?”, pregunta, encuriosit, en Carlo, mentre en tasta.

Tenim una missió: l’Arca del Gust

Després, en Carlo se’ns apropa i ens parla de l’Arca del Gust, un catàleg de carns, peixos, fruites, verdures i plats tradicionals. És un projecte que des d’Slow Food s’està treballant des del 1996. Es tracta de recopilar els productes de qualitat gustativa excepcional, vinculats a una àrea geogràfica específica, que estan produïts de forma artesana a petita escala, amb mètodes sostenibles i justos i que, a més a més, es troben en risc d’extinció.

Pel que fa a la part catalana d’aquesta Arca del Gust, a parer de Carlo Petrini, la llista és molt minsa. Poc més d’una dotzena. Només cal comparar-la amb la italiana, ens diu. Més de sis-cents, n’hi tenen. I ens encomana, a Proper, una missió: la de fer créixer aquesta llista, la catalana.

Una missió que entomem, amb il·lusió. Perquè encaixa plenament amb els objectius d’aquesta publicació que estem engegant. I perquè sabem que, per aconseguir-ho, podem comptar amb una bona colla de complicitats, de gent que aquí a casa nostra ja fa temps que està treballant per recuperar les varietats locals. I amb tu també hi comptem, per descomptat!