Vosaltres treballeu amb una granja del Lluçanès.
Sí, treballem amb l’Abel Peraire, del Soler de n’Hug, al Lluçanès. També comprem llet ecològica d’una granja de la Seu d’Urgell. Amb aquestes dues anem fent, ja tenim el que ens fa falta a nosaltres.
Aquest estiu vau commemorar els quinze anys d’Agrofresc, aquesta col·laboració que teniu amb una altra masia, el Canadell. Vau explicar llavors els projectes que teniu, de fer millores cap a la sostenibilitat.
Sí, treballem amb tres punts importants. Un és la reducció d’embalatge en els quals hi hem guanyat algun premi d’eco-friendly, hem reduït per exemple els packs dels kefirs, hem reduït al 50 per cent del cartó i hem fet que l’etiquetatge sigui la mínima expressió, però que pugui transmetre tota la filosofia que hi ha darrere del producte i tots els textos legals.
Un altre punt rellevant és el de l’energia. Aquí per exemple, a la Torre d’en Roca, el trenta per cent de l’energia que es consumeix prové de la biomassa. Hem desenvolupat un projecte en el qual consumim la biomassa de les àrees de gestió prioritària. Aquí hi ha un valor afegir, perquè la biomassa que utilitzem prové d’aquelles àrees que tenen més el risc d’incendi dintre de la nostra comarca.
I per últim el tema de les plaques solars que s’instal·laran ben aviat. De fet ja ens han arribat. Amb això pràcticament ens produirem tota l’energia que necessitem per refrigerar. De manera que podem dir que serem totalment sostenibles, que ens produïm tota l’energia que consumim.
Aquí a la Torre d’en Roca us dediqueu bàsicament a l’elaboració dels làctics, però de bestiar també en teniu.
El que fem aquí és el que es diu la recria de les granges amb què col·laborem. Agafem els vedells petits i els criem nosaltres aquí. Són aquí fins que arriben a l’edat en què poden començar a parir, que és quan els portem a la granja. És la rotació que estem fent.
Abans hi teníem l’obrador i també hi teníem les vaques, però per temes sanitaris vam desplaçar les vaques. Però per aquesta part que tenim, de recria, aquests problemes sanitaris no ens afecten.
El menjar d’aquests animals el cultiveu vosaltres.
Sí, continuem cultivant. Totes les terres que tenim aquí a la finca les tenim certificades com a ecològic i ens fem els farratges per al bestiar. Pel que tenim aquí i part del que tenim a la granja.
Entrant en el tema del diploma de Mestre Artesà. Us el van concedir l’any passat, però el lliurament no s’ha fet fins aquest any.
Correcte, els diplomes es van atorgar l’any passat, però pels temes de la pandèmia no s’havia pogut fer el lliurament. Es va fer fa quinze dies, el 10 de novembre. Se’m reconeix una trajectòria dels anys que porto treballant aquí.
Del Bages n’éreu tres, en aquesta concessió de l’any 2020. Un forner, un pastisser i vosaltres vau ser els únics formatgers.
Crec que l’únic formatger que va sortir el 2020 era jo. I el 2019 també hi havia només un formatger.
Dintre del grup Agrofresc, al Canadell, també hi ha la Pilar Font, que va ser reconeguda també com a mestre formatger, ara fa set anys.
Podem que dir que, històricament, Catalunya no ha estat una terra de formatges. I és clar, el Bages tampoc. Però el que sí que sembla clar és que el Bages és terra de mató. Vosaltres n’heu fet des de fa temps.
Des de temps immemorials. De fet és una cosa que és fàcil de fer . Teníem la llet, que se’ns feia malbé, se’ns feia àcida i ja teníem el mató. Fèiem mató i menjàvem mató. Vull dir que era una manera d’aprofitar la llet que se’t feia malbé.
Darrerament hi ha hagut com un canvi de tendència, a la comarca, amb l’aparició de noves formatgeries. A Navàs, a Artés, a Santpedor…
Bé, tots aquests són formatges artesans, amb una producció molt petita, amb un espai de treball molt limitat. Tenen un petit obrador, no tenen espai per emmagatzemanr la llet, de manera que quan els arriba la llet ja l’han de treballar de seguida.
Vosaltres esteu entre artesans i industrials.
Nosaltres no ens considerem una empresa industrial. Pel nombre de treballadors que tenim,i els processos productius que seguim, estem més a prop de ser artesans.
Tenim presència arreu de Catalunya gràcies a les millores logístiques i comercials que hem realitzat al llarg dels anys per a poder arribar a tota una xarxa de botigues de proximitat (establiments de queviures, fruiteries, agrobotigues…), però en cap cas hem modificat el mètode d’elaboració. Per a nosaltres, el respecte per la qualitat del producte és essencial per a poder mantenir-nos el mercat.
A la Torre d’en Roca esteu fent la part de iogurts, de kefirs.
Aquí fem tota la varietat de iogurts i postres també fem postes: el flam d’ou, el flam de formatge. el flam de cafè… Cremes de xocolata, cremes de mató, pannacotes…
Vam començar fent el iogurt. I prèviament havíem començat fent l’envasat de llet, només.
Tot va començar per la llet crua perquè la Generalitat van treure un decret, cap a l’any 92. Deia que les llets crues s’havien d’envasar.
I nosaltres vam començar així. Vam pensar “Què farem, deixarem els clients sense llet?”.
Vam començar amb una envasadora, envasant llet crua, tal qual. Llavors va arribar “I si la pasteuritzem?”. Vam començar a pasteuritzar la llet. La gent ja no calia que la bullís, la llet
I bé, ja havíem muntat un petit mercat, amb algun restaurant que ens comprava i llavors van anar fent més coses. Va ser l’any 98 que vam començar amb els iogurts. Vam comprar unes olles de 200 litres. Quan hi posàvem 50 litres ens posàvem les mans al cap: “Què en farem, de tants iogurts?”.
També era una mica de resposta a la problemàtica que parlàvem abans, de la llet, dels baixos preus de la llet.
De fet ja veníem la llet directament al consumidor. Anar a sempre ens ha anat bé, també. Per exemple, podem vendre 200 litres directament, i els altres 700 que ens sobren els venem a la indústria. No podem emmagatzemar gaires dies, la llet que ens sobra, i la indústria ens ha anat bé per poder treure aquests sobrants.
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?