A Europa l’albergínia no es va cultivar fins a finals de l’edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d’aquest, l’anglès britànic.
Al mercat trobem tres tipus d’albergínies, les més habituals són la morada i la ratllada. En canvi, la blanca, que sembla que és la que els àrabs van portar a la península, ara es cultiva poc. Diuen que fa un segle que es va deixar de conrear, però els pagesos de Manresa encara la segueixen cultivant. Fa pocs anys, un manresà i hortalà de tota la vida, Salvador de cal Portella, la va presentar i ens va sorprendre aquella albergínia blanca de gust dolcíssim. Hem de beneficiar-nos d’aquests petits privilegis que ens atorguen els pagesos que, com ell, segueixen conreant varietats locals al marge de les estàndards que han imposat les multinacionals.
Propietats de l’albergínia
Quant a nutrients l’albergínia és aigua en un 92% i per 100 g té un contingut baix en proteïnes (1,3 g), hidrats de carboni (5,5 g) i pràcticament no té greix (0,2 g). Conté una quantitat mitjana de fibra (2 g), i aporta minerals magnesi (12 mg), potassi (220 mg) i fòsfor (15 mg), també vitamines del grup A, B, C i E. Proporciona molt poques calories, (29 kcal). A la pell és on hi ha bona part dels nutrients. S’ha de menjar sempre cuita, en cru no és recomanable pel contingut en solanina (una forma de nicotina).
Com cuinem l’albergínia?
Pel seu baix contingut energètic i si hi afegim que és rica en potassi, que és un diürètic natural que ajuda a combatre la retenció de líquids, ja tenim la verdura de l’estiu. Això sí, si no la fregim bé, doncs és com una esponja i es carrega d’oli. Per tal de treure-li l’amargor, degut al contingut de solanina, quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d’hores amb sal i deixa anar un suc amb la major part de substancies amargants. Perquè no es begui tot l’oli al fregir-la, primer s’ha de passar per farina i sucar-la dins d’un bol amb aigua i ja es pot fregir amb oli ben calent, deixant-la escórrer sobre paper de cuina.
Molt sovint l’albergínia apareix combinada o barrejada amb altres hortalisses com tomàquet, ceba, carbassó patata, etc. A casa nostra és un ingredient essencial de l’escalivada i de la samfaina.
L’escalivada, queda molt bona quan es pot coure al caliu, però una alternativa és fer-la al gratinador del forn, i que la pell del pebrot i de l’albergínia quedin ben cremades.
Els mesos de juliol i agost són quan tenim les varietats locals i podem aprofitar per tenir escalivada per a tot l’any. Podem aprofitar la cocció per posar la plàtera del forn ben plena d’albergínies i pebrots, untats amb una gota d’oli, deixar-los refredar dins d’una cassola tapada i pelar-los quan siguin freds. Separem els que consumirem i els altres els podem congelar tot seguit, posats plans dins una bossa de congelació. D’aquesta manera podrem treure cada vegada la quantitat que necessitem i tindrem producte kilòmetre zero tot l’any a punt per fer ràpidament la preparació que vulguem.
Samfaina
La samfaina tan bona que feien les nostres àvies la podem alleugerir i, utilitzant les eines actuals, fer-la amb menys oli i menys temps. Us proposo aprofitar la temporada tal i com dèiem abans, fer-ne més i tenir-ne a punt per fer una pizza amb tonyina i gratinada amb formatge o uns macarrons, o un arròs o les receptes de sempre: el bacallà, el conill, les mandonguilles… Us proposo una recepta de samfaina lleugera i saludable.
Ingredients:
- 1 pebrot vermell
- 1 albergínia
- 1 carbassó
- 1 ceba grossa
- 4 tomàquets grossos
- sal
- 3 alls
- julivert
- 1 fulla de llorer
- farigola
- orenga
Preparació
Es renten totes les verdures i es fan a trossets petits. Es cuina al vapor el pebrot, l’albergínia i el carbassó. També es podrien coure al microones, una a una, tapades 5 minuts, remenar i 3 minuts més. Es fa un sofregit amb una cullerada d’oli d’oliva amb els alls picats i un cop rossos, la ceba tallada i quan sembla que es vol enganxar, afegir-hi una mica d’aigua. Un cop cuita, afegir el tomàquet ratllat. Llavors s’hi posen totes les verdures ja cuites, les herbes aromàtiques, sal, es tapa i es fa coure a poc foc.
També podem menjar albergínia com a verdura. Per coure-les, posar aigua en un cassó i quan arrenqui el bull posar-hi les albergínies, salar-les, coure-les 10 minuts, treure-les i deixar que s’escorrin. També les podríem coure al microones durant 8 minuts partides per la meitat, marcades i tapades.
Un cop cuites, amanir-les. Tenim tantes possibilitats com ganes de provar diferents condiments, que seran els que afegiran més o menys valor energètic a l’albergínia.
Podem amanir-les amb all i oli d’oliva. Amb formatge ratllat i gratinar. Amb una miqueta de formatge Gorgonzola que es desfà si l’albergínia és calenta i s’escampa molt bé. També amb herbes provençals i oli d’oliva…
Albergínies farcides
Un cop fredes es poden buidar i farcir. Podem trobar moltes receptes, farcides amb arròs, amb carn picada, amb samfaina…
I aquí teniu una recepta d’albergínies farcides, lleugera, bona i per quedar molt bé:
Ingredients per a dues persones:
- 2 albergínies
- 1 llauna de tonyina
- 1 ou
- formatge ratllat.
Preparació
Es bullen les albergínies senceres durant 8 minuts. Es tallen per la meitat de llarg i es buiden. Es talla la polpa a trossets petits, es bat l’ou i es barreja amb la polpa i la llauna de tonyina. Es posen les albergínies amb una plata que pugui anar al forn, es farceixen amb la preparació anterior, s’hi posa formatge ratllat, es gratina i al mateix temps quallarà l’ou. També s’hi podria posar salsa de tomàquet a sobre i després el formatge ratllat.
Ens explicareu com les feu vosaltres?
Desitjo que passeu un bon estiu gaudint d’aquestes menges!
juliol 30, 2016
Tinc albergínies a l’hort i avui mateix les farè farcides amb tonyina. Farcides amb samfaina també les faig.
El que queda molt bé és: Tallades a quadrats, amb sal una estona, passades per aigua, fregides i després les col·loco en un recipient amb mel i ho remeno suaument.
Felicito a Assumpció Zueras i a Raül Royo.
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?