És dit que la persona que remena les cireres és la que mana, la que dirigeix un assumpte o una situació. A casa nostra quan tenim un grapat de cireres, les remenem tots i ben aviat no en queda ni una!

Existeixen molts tipus de cirerers i moltes classes de cireres. Unes són molt dolces i altres no tant. Unes poden tenir un color roig intens, i les altres un color rosa ataronjat. Unes són de mida més gran i les altres un xic més petites.

Totes les cireres, però, són riques en hidrats de carboni, sobretot fructosa, vitamines C i A, potassi, antioxidants i fibra que ens ajuda a regular el trànsit intestinal.

Podem reconèixer una bona cirera per la seva pell llisa i brillant, sense maques ni talls, i donat la seva fragilitat, no és aconsellable conservar-les més de tres dies, sempre en un lloc fresc o dins la nevera, doncs perden l’aroma i el gust molt ràpidament després de ser collides.

Podem menjar les cireres al natural o amb diferents preparacions de pastisseria, en compotes, amanides de fruites, pastissos, gelats i sorbets, però també com acompanyament de plats de pollastre, dindi, ànec o picantó.

Heus aquí dos exemples deliciosos.

Postres: El Clafoutis de cireres

El clafoutis és un pastís típicament francès i molt bo. Normalment es prepara amb cireres, però el podem fer també amb altres fruites del nostre gust.

Ingredients:

  • 500 g de cireres (si pot ser grosses i ben vermelles)
  • 500 cl de llet
  • 4 ous
  • 75 g de farina
  • 100 g de sucre + 20 grams pel motlle
  • 2 cullerades soperes de sucre llustre
  • 1 cullerada sopera de rom o un altre licor
  • 20 g de mantega

Preparació:

Encendre el forn.

Barrejar enèrgicament els ous amb el sucre.

Ajuntar mica a mica la farina passada per un sedàs i remenar.

Ajuntar mica a mica la llet i al final el licor, remenar fins a obtenir una pasta llisa i fina.

Untar un motlle de porcellana apte per anar al forn amb la mantega i empolsinar per sobre amb el sucre que hem guardat.

Cobrir el fons del motlle amb les cireres una ben a tocar l’altra.

Abocar la mescla de farina, ous, sucre i llet, amb atenció de no bellugar les cireres.

Posar al forn durant 30 o 35 minuts.

Abans de servir ( amb el mateix motlle ), empolsinar amb sucre llustre per sobre.

Nota important :

La tradició diu que el clafoutis de cireres s’ha de fer sense treure’ls el pinyol, doncs així queda més saborós. Llavors a l’hora de menjar-lo també és una mica més entretingut.

Segon Plat: Magret d’ànec amb cireres

Amb el formatge, peres i amb la carn, cireres.

Ingredients:

  • 500 g de magrets d’ànec
  • 500 g de cireres
  • 1 ceba tendra
  • 2 cullerades soperes d’un bon vinagre
  • 200 cl de vi negre
  • un ramet d’herbes al gust: llorer, timó, romaní, canyella…
  • sal i pebre

Preparació:

S’han de treure els pinyols de les cireres.

Fer uns talls a la pell dels magrets i rostir-los pel cantó de la pell a foc viu uns 7 minuts. Reservar-los embolicats amb paper d’alumini.

En el greix de l’ànec, sofregir la ceba trinxada durant 5 minuts i abocar-hi el vi, el vinagre i el ramet d’herbes.

Deixar reduir uns 10 minuts a foc molt baix.

Posar els magrets reservats pel cantó de la carn dins la salsa i coure tot junt durant 5 minuts.

Afegir les cireres i deixar coure 5 minuts més.

Treure el ramet d’herbes. Posar sal i pebre al gust i sevir ben calent.

Aquesta recepta es pot fer també amb pollastre, és senzilla d’elaborar i queda tant bona i vistosa, que fa diumenge de festa major.

El meu consell és que proveu cireres de totes classes, no només les grosses i vermelles, doncs cadascuna té un gust, aroma i textura peculiar. I si en teniu l’oportunitat, mengeu cireres de proximitat, acabades de collir i sense productes químics, us ho agrairan els sentits i la butxaca.

Ha arribat l’hora de remenar les cireres!