És dit que la persona que remena les cireres és la que mana, la que dirigeix un assumpte o una situació. A casa nostra quan tenim un grapat de cireres, les remenem tots i ben aviat no en queda ni una!
Existeixen molts tipus de cirerers i moltes classes de cireres. Unes són molt dolces i altres no tant. També unes poden tenir un color roig intens, i les altres un color rosa ataronjat. Finalment, unes són de mida més gran i les altres un xic més petites.
Totes les cireres, però, són riques en hidrats de carboni, sobretot fructosa, vitamines C i A, potassi, antioxidants i fibra que ens ajuda a regular el trànsit intestinal.
Podem reconèixer una bona cirera per la seva pell llisa i brillant, sense maques ni talls. Donada la seva fragilitat, no és aconsellable conservar-les més de tres dies. Sempre en un lloc fresc o dins la nevera, doncs perden l’aroma i el gust molt ràpidament després de ser collides.
Podem menjar les cireres al natural o amb diferents preparacions de pastisseria. En compotes, amanides de fruites, pastissos, gelats i sorbets. Però també com acompanyament de plats de pollastre, dindi, ànec o picantó.
Heus aquí dos exemples deliciosos.
Postres: El Clafoutis de cireres
El clafoutis és un pastís típicament francès i molt bo. Normalment es prepara amb cireres. Però el podem fer també amb altres fruites del nostre gust.
Ingredients:
- 500 g de cireres (si pot ser grosses i ben vermelles)
- 500 cl de llet
- 4 ous
- 75 g de farina
- 100 g de sucre + 20 grams pel motlle
- 2 cullerades soperes de sucre llustre
- 1 cullerada sopera de rom o un altre licor
- 20 g de mantega
Preparació:
Encendre el forn.
Barrejar enèrgicament els ous amb el sucre.
Ajuntar mica a mica la farina passada per un sedàs i remenar.
Ajuntar mica a mica la llet i al final el licor. Remenar fins a obtenir una pasta llisa i fina.
Untar un motlle de porcellana apte per anar al forn amb la mantega. Empolsinar per sobre amb el sucre que hem guardat.
Cobrir el fons del motlle amb les cireres una ben a tocar l’altra.
Abocar la mescla de farina, ous, sucre i llet, amb atenció de no bellugar les cireres.
Posar al forn durant 30 o 35 minuts.
Abans de servir (amb el mateix motlle), empolsinar amb sucre llustre per sobre.
Nota important:
La tradició diu que el clafoutis de cireres s’ha de fer sense treure’ls el pinyol. Perqyè així queda més saborós. Llavors a l’hora de menjar-lo també és una mica més entretingut.
Segon Plat: Magret d’ànec amb cireres
Amb el formatge, peres i amb la carn, cireres.
Ingredients:
- 500 g de magrets d’ànec
- 500 g de cireres
- 1 ceba tendra
- 2 cullerades soperes d’un bon vinagre
- 200 cl de vi negre
- un ramet d’herbes al gust: llorer, timó, romaní, canyella…
- sal i pebre
Preparació:
S’han de treure els pinyols de les cireres.
Fer uns talls a la pell dels magrets i rostir-los pel cantó de la pell a foc viu uns 7 minuts. Reservar-los embolicats amb paper d’alumini.
En el greix de l’ànec, sofregir la ceba trinxada durant 5 minuts i abocar-hi el vi, el vinagre i el ramet d’herbes.
Deixar reduir uns 10 minuts a foc molt baix.
Posar els magrets reservats pel cantó de la carn dins la salsa i coure tot junt durant 5 minuts.
Afegir les cireres i deixar coure 5 minuts més.
Treure el ramet d’herbes. Posar sal i pebre al gust. Finalment, servir ben calent.
Aquesta recepta es pot fer també amb pollastre. És senzilla d’elaborar i queda tan bona i vistosa, que fa diumenge de festa major.
El meu consell és que proveu cireres de totes classes. No només les grosses i vermelles, perquè cadascuna té un gust, aroma i textura peculiar. I si en teniu l’oportunitat, mengeu cireres de proximitat, acabades de collir i sense productes químics, us ho agrairan els sentits i la butxaca.
Ha arribat l’hora de remenar les cireres!
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?